En la geografia espanyola contemporània els arxipèlags balear i canari han estat i són freqüentment estudiats en funció de la seva especialització turística i dels diversos impactes que aquesta activitat produeix sobre el territori. A més, tot i que la doble condició insular i turística imprimeixen evidents particularitats en la construcció social de l'espai i en el desenvolupament urbà de les illes Balears i Canàries, les anàlisis comparades dels seus processos urbans i ciutats són escassos en la literatura científica geogràfica. En tots dos territoris insulars, al costat d'altres de la Península, l'última bombolla immobiliària va ser significativament intensa i, com a resultat, estan patint de manera notable els efectes de la crisi iniciada el 2008. Amb aquesta, la segregació socioespacial a les ciutats insulars sembla haver-se agreujat.

En aquest context, el projecte té com a objectiu principal estudiar les transformacions sociourbanes dels espais de reproducció social a les ciutats insulars espanyoles des que va esclatar la crisi de 2008. És a dir, examinar els canvis operats en els àmbits urbans que estan patint les conseqüències més severes de la crisi i de la implementació generalitzada de polítiques urbanes neoliberals. L'anàlisi se centrarà en els espais de reproducció social de les ciutats-capital de tots dos arxipèlags (Palma, Las Palmas de Gran Canària i Santa Creu de Tenerife) i en altres tres ciutats insulars mitjanes. L'elaboració d'una cartografia social urbana i de la vulnerabilitat per a cadascuna de les ciutats serà un pilar bàsic per a l'anàlisi dels barris d'estudi a escala intraurbana.

L'examen de les transformacions sociourbanes és indissociable de l'escrutini de la lògica subjacent que el capital financer imposa a l'espai ciutat. Per això, l'estudi d'aquestes transformacions s'afrontarà des de la incidència de la lògica capitalista en la doble perspectiva dels espais privats i públics. En el primer cas, el projecte se centrarà en l'habitatge. La precarització, despossessió i els desplaçaments han estat processos sobrevinguts arran de les dinàmiques implantades per la producció i apropiació de la renda urbana del capitalisme financiaritzat. En el segon cas, es posarà l'accent en els espais de vida col·lectiva quotidiana. És a dir, en aquelles parts de la ciutat fonamentals en la dinamització de la dimensió pública i que constitueixen una variable destacada en l'avaluació de la qualitat de vida urbana i del desenvolupament desigual de les ciutats. Sobre un i altre espai, privat i públic, els residents s'han vist afectats i han reaccionat de diferents maneres, tant en la dimensió emocional com en la política, i tant a nivell individual com col·lectiu. Per desentranyar aquesta multidimensionalitat, la investigació combinarà l'ús de metodologies quantitatives i qualitatives. Entre els principals resultats que s'esperen aconseguir amb el projecte cal assenyalar-ne dos: (1) definir la nova geografia social de les ciutats insulars espanyoles i (2) identificar les similituds i diferències insulars en el procés de desenvolupament desigual. Així mateix, s’espera que la metodologia desenvolupada, encara no aplicada en estudis similars a Espanya, pot ser extrapolable per a la investigació sociourbana comparada a altres contextos i territoris.